FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de politges que formen part de l'aparell d'hissar l'antena d'una barca. Bossell de set traus que forma part de l'aparell d'hissar l'antena. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, complir exactament (allò a què està obligat). Servar les festes. Servar els manaments de Déu. Servar els pactes. Servar una promesa, un jurament. La barca, obeir el timó. Guardar intacte (allò que es considera bo o virtuós). Servar la virginitat, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per on hom pot navegar, prou pregon i ample perquè s'hi pugui navegar. Un riu navegable. Que està en condicions de navegar. La barca tornarà a ésser navegable després de la reparació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Practicar la maniobra necessària per tal que (la nau, l'almadrava o la boia) quedi subjectada al fons amb seguretat. Va llançar el ruixó a l'aigua per fondejar la barca. Han fondejat a la boca del port. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en estany. La pluja va estanyar els camps. L'hort es va estanyar. L'aigua estanya al llac. Negar en aigua de mar (una barca de fusta) a fi de reinflar les taules per evitar que faci aigua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exterior. Tub ample i curt, sovint de plom, que comunica el receptacle del vàter amb el baixant. Motiu ornamental que hi ha a cada costat de la popa de la barca, que és la marca del mestre d'aixa. mamella de monja Cactus del gènere Mamillaria, de la família de les cactàcies, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar, posar, en mar (una nau). Han avarat la barca. Han avarat a les quatre. Posar en mar (una nau) per primera vegada. Engegar, enlairar, (un estel, una grua, un aeroplà, etc.). Llançar (algú) a una empresa, a una discussió, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure; l'efecte. Barca de bona treta. Sortida d'una mercaderia, demanda que se'n fa. Cosa dita o feta per a enganyar algú. Acció de separar del ramat el bestiar destinat a la venda. Desembosc. Tret1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una corbeta, d'un bergantí, d'una goleta, etc., però no d'una barca de mitjana, ni d'un iot. Verga més baixa del trinquet. Vela que s'enverga en el trinquet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de la carena i les escues d'una barca. Estructura amb què es revesteix algun element d'una aeronau o d'un vehicle, especialment de les motocicletes, per millorar-ne les característiques aerodinàmiques. Relleix fet en terra en els passatges difícils perquè pugui [...]
